dimecres, 22 de març de 2017

Give us rain, de Robert Graves


'Give us Rain, Rain,' said the bean and the pea,
'Not so much Sun,
Not so much Sun.'
But the Sun smiles bravely and encouragingly,
And no rain falls and no waters run.

'Give us Peace, Peace,' said the peoples oppressed,
'Not so many Flags,
Not so many Flags.'
But the Flags fly and the Drums beat, denying rest,
And the children starve, they shiver in rags. 




Dibuix per al poema de Robert Graves (1895-1985), que va baixar a les boires del passat per tal de disseccionar amb precisió els origens del llenguatge poètic i els de la mateixa humanitat.

dijous, 16 de març de 2017

Els tres animals a Synusia


Dissabte 18 a les 12 h, Els tres animals seran a la llibreria Synusia amb tothom que hi vulgui participar d'una bona estona. Com sempre hi serem amb en Pep i amb el personal "synusieru" a un espai molt especial.

+info
Synusia

divendres, 3 de març de 2017

Els tres animals a Cerdanyola del Vallès


Dissabte 2 de març a les 12h ens veiem a la Biblioteca Central de Cerdanyola, de la ma de la llibreria Lilliput, Takatuka i amb en Pep Molist, per veure com s'ho fa la Mercè Roureda per entendre's amb "Els tres animals".


+info

Biblioteca Central de Cerdanyola del Vallès
Llibreria Lilliput
Pep Molist
Els tres animals
Takatuka

dijous, 26 de gener de 2017

El palau de vidre


Text: Gabriel Janer Manila. 
Il·lustracions: Mabel Piérola
Publicat per Aliorna (Jove) 
Primera Edició, 1989.
Títol original: El palau de vidre
Traducció al castellà d'Angelina Gatell
96 pàg.

En Sulayman és un príncep perdut i solitari al seu palau de vidre. La seva cort s'en riu d'ell i ningú li té respecte. Quan se n'adona que no és cap autoritat toca fons i l'envaeixen els dubtes. Necessita recordar com va marxar de Montverd, el seu regne, i el camí que el va dur a aquest lloc hostil. Recorda que té la missió de rescatar la princesa Poniegú, raptada pel vent del desert; si ho acaba aconseguint tot anirà una mica millor.

El palau d'en Sulayman no és exactament un palau. Això és el que el lector va desxifrant tan aviat com comença a comprendre la situació. A mesura que la història avança i la realitat queda al descobert, creix la crueltat del relat. És el drama de les persones que fugen de la seva terra quan la guerra no els deixa cap altra opció i també el d'arribar a una nova terra que els ignora.

La narració de Gabriel Janer Manila explica la tragèdia amb un llenguatge realista i al mateix temps profundament poètic, fent d'en Sulayman un Quixot contemporani i qüestionant la veracitat de la realitat davant de la fantasia, quan aquesta és la única manera de mantenir-se viu amb dignitat. Com diu l'epíleg: "No saps que només és mentida allò que no emana del somni?".

La Mabel Piérola va utilitzar la duresa i el traç trencat de la tinta manipulada amb aiguarràs i llana per encaixar les escenes, sempre entre la realitat i la imaginació, amb composicions trencades i expressions i personatges aspres. És un dels primers llibres de la Mabel i sobre el procés del llibre comenta: «En Gabriel diu l'important entre línies, són les "entrelínies" el que jo l'il·lustro».





Aliorna, editorial que va haver de tancar poc després de la publicació d'aquest llibre, va arriscar amb aquest i altres títols. Se n'ha parlat molt de l'equilibri entre la sostenibilitat econòmica dels projectes editorials en els que la qualitat o la innovació són prioritaris. Han passat 28 anys de la publicació d'El palau de vidre i sembla difícil trobar una editorial disposada o que tingui el suport necessari per oferir als joves textos d'aquestes característiques. El "triomf" d'Aliorna va ser el llegat del seu catàleg malgrat la fallida econòmica que va acabar amb ella. Posteriorment el seu editor, Ramon Besora,  amb llarga experiència com a docent, va trobar els mecanismes per engegar Aura comunicació i per confeccionar un nou catàleg de qualitat i inspirador per al món editorial independent i més compromès. Per en Besora: "tota innovació porta implícita una dosi de risc i si no estem disposats a arriscar, mai innovarem".



+info

Gabriel Janer Manila En aquest enllaç podeu trobar també un resum de l'argument d'El palau de vidre i algunes propostes didàctiques sobre el text.

Mabel Piérola En aquest altre enllaç podeu veure l'animació del seu conte No sé, premi internacional Fundación SM, del 1996, realitzat per Vincenzo Gioanola.

dijous, 15 de desembre de 2016

Per nadal, un moviment tranquil



De les coses bones de les festes nadalenques, cadascú sap les seves.
Però generalment sembla que sempre ens passa una mica el mateix: venen les presses injustificades, els regals innecessaris, els dies estranys i tot passa volant…

Qui vulgui uns dies de pausa que aixequi el dit!

El sr. Fou espera regalar-vos un moment —molt breu— de calma en moviment.




De las cosas buenas que nos trae la época navideña, cada uno se sabe las suyas.
Pero en general parece que nos pasa siempre igual: vienen las prisas injustificadas, los regalos inncesarios, los días extraños y todo pasa volando…

¡Quien quiera unos días de pausa, que levante el dedo!

El Sr. Fou espera regalaros un momentito —muy breve— de calma en movimiento.

dijous, 1 de desembre de 2016

En Ranquet i el tresor

Text: Emili Teixidor. 
Il·lustracions: Francesc M. Infante
Publicat per Cruïlla
Vaixell de Vapor (Sèrie vermella) 
Primera Edició, 1986.
136 pàg.

En Ranquet és un noi coix i orfe; després d'una inundació que ha afectat l'internat on viu, l'han enviat durant una setmana al poble de Montitjol, on va nèixer, per tal que l'ajuntament s'en faci càrrec provisionalment.
El batlle es treu el problema de sobre i s'ho fa venir bé per tal de compartir la responsabilitat amb altres persones importants del poble com la senyora Magina, el metge, l'enterramorts…  Cadascú l'acollirà un dia a casa seva fins que hagi de tornar a l'hospici de la ciutat. 

En Ranquet, que no es separa de la seva maleta mal lligada amb cordills i on amaga alguns secrets, no pot fer una altra cosa que deixar-se portar per les circumstàncies mentre va esbrinant detalls de les vides d'aquests personatges i al capdavall, de la seva pròpia història.

La trama es va teixint de casa en casa i les aparicions de l'inspector Innocenci Gandesa i en Camatort, un estrany rodamón, acaben d'arrodonir el relat fins que s'acaben encaixant les peces.

És una de obres més populars de Teixidor, amb una trama entretinguda i un misteri que es manté fins al final. El vocabulari que fa servir és ric en expressions tradicionals que ajuden a descriure la vida dels personatges d'aquest poble, alguns dels quals han viscut o participat a la guerra civil. En Ranquet sembla bellugar-se bé entre aquests adults. Però pensant en els lectors d'avui, és possible que molts d'ells no s'hi identifiquéssin fàcilment amb el protagonista, ja que s'hi percep un salt generacional, justament pel llenguatge que s'hi utilitza. D'altra banda, el context de la història i els propis personatges estan construïts magistralment. Caldria fer la prova proposant el llibre, oi?

A la 4a edició, de 1991, es recomana la seva lectura per a nens a partir de 12 anys. 

Francesc M. Infante il·lustra la portada i contra a l'aquarel·la i l'interior a tinta, amb una figuració clàssica, més propera als seus primers treballs com a dibuixant de comics a principis dels 80 que al seu estil més conegut i reconegut que desenvolupa des dels 90 i fins a l'actualitat, tal com podeu veure a la seva web (veure al final de l'article). De tota manera, en una propera ressenya podreu veure un registre d'Infante sorprenent i amagat entre tanta edició, però això és una altra història…


+info
Emili Teixidor
Francesc Infante


dimarts, 22 de novembre de 2016

Els tres animals al Petit tresor


El proper dissabte 26 de novembre a les 11.15 h, us esperem a la llibreria El Petit Tresor de Vic, on presentarem Els tres animals amb en Pep Molist.


El próximo sábado 26 de noviembre a las 11.15 h, os esperamos en la librería El Petit Tresor de Vic, donde presentaremos Los tres animales, con Pep Molist.
SaveSave