dijous, 13 de juliol de 2017

Històries de Franz

Text: Christine Nöstlinger. 
Il·lustracions: Asun Balzola
Publicat per Editorial Cruïlla (El vaixell de vapor)
Segona edició: 1988
Títol original: Geschichten vom Franz
Traducció al català de Carme Serrallonga
80 pàg.

En Franz és un nen de 6 anys amb dubtes i certeses.

Sap del cert que és un nen, malgrat que sembla que el món el vol convèncer del contrari pel seu aspecte.

No té clar si el seu germà, en Josef, se l'estima tant com ell voldria.

Costa molt triar un bon regal per a la mare, però l'esforç sempre val la pena, encara que el resultat final no sigui bó per a tothom.

Aquestes són les idees bàsiques dels tres contes que composen el que va ser el primer llibre escrit per la Christine Nöstlinger amb aquest nen com a protagonista i que va ser seguit per 18 títols més, fins el 2011.

Històries de Franz va ser publicat per primer cop a Alemanya el 1984, l'any que rep el premi Hans Christian Andersen i quan l'autora austríaca ja duia una trajectòria sòlida i reconeguda dins la literatura infantil des del 1971.

Els temes dels seus llibres són sovint la discriminació, el racisme i les desigualtats socials, sempre tractats amb realisme, humor i d'una forma senzilla i propera. Tot i això no s'ha lliurat de la polèmica ja que una part de la societat l'ha críticat per promoure idees renovadores i poc tradicionals entre els infants.

Les il·lustracions alemanyes dels llibres de Franz són d'Erhard Dietl, però per a l'edició que tenim a les mans de Cruïlla/SM, van ser de l'Asun Balzola, il·lustradora nascuda al País Basc i desapareguda el 2006. Balzola es va iniciar al món de la il·lustració infantil de forma autodidacta als anys 60. Posteriorment va haver de superar un greu accident, fins que anys després es va dedicar exclusivament a la creació de llibres, també com a autora dels textos. Historia de un erizo va rebre el premi nacional d'il·lustració, el 1978. Durant els 80 va ser presidenta de l'APIM (Asociación Profesional de Ilustradores de Madrid)

Malgrat que és coneguda pel seu estil de grans taques d'aquarel·la, ella sempre va defensar la llibertat d'estil gràfic, que sempre podia ser reconeixible en diversos registres i que no és necessari ajustar-se a un de sol.

Com a exemple tenim Històries de Franz, amb dibuixos senzills, elaborats amb línia prima, subtil, i propera, acompanyant amb sensibilitat el text de Nöstlinger.



El llibre està adreçat a nens de 7 anys, es suposa que perque el puguin llegir per si mateixos. M'atreviria a recomanar-lo per infants més petits, que comencen a llegir o llegit pels pares.

+info
Christine Nöstlinger
Asun Balzola
Erhard Dietl
Editorial Cruïlla

dimecres, 10 de maig de 2017

Històries de la prehistòria


Text: Alberto Moravia. 
Il·lustracions: Francesc M. Infante
Publicat per Aliorna (Jove) 
Direcció editorial: Francesc Boada i Ramon Besora
Primera Edició, 1986.
Títol original: Storie della preistoria
Traducció al català d'Àlvar Valls
136 pàg.

Què passava a la prehistòria abans que aparegués l'home i comencés a regirar-ho tot?
Com va ser realment el món? hi va haver un creador totpoderós o les bèsties evolucionaven pel seu compte? Com? que la To Nyina i el Sen Glar van viure una història d'amor? Que hi havia un cos de bombers d'animals que sempre anaven morts de son? …i els pensaments es congelaven a l'aire?

L'autor s'engresca en un viatge al passat en vint-i-una faules i un bon grapat de personatges i situacions fantàstiques per imaginar-nos com podria haver estat tot en aquell temps i, de passada, per recordar-nos que els humans sempre repetim els mateixos errors.

Històries de la prehistòria és un dels clàssics que ens va deixar l'escriptor italià Alberto Moravia —més habitual en lectures per adults— i que encara es va reeditant de tant en tant. L'estil de Moravia és cru i directe, sovint irònic i no es va reprimir gaire dirigint-se als joves, especialment si llegim entre línies que és quan ens deixa les portes obertes a la reflexió —alguna d'elles pot arribar a ser una mica agre.

L'edició que us proposo —aquesta sí, descatalogada— és la primera en català quatre anys després de la seva primera publicació en italià. Va ser, a més, el títol que va encetar la col·lecció Aliorna Jove a la que posteriorment van aparèixer les aventures de La Superiaia o llibres com Vint rondalles més una de Gianni Rodari amb la Teresa Duran o El palau de vidre de Gabriel Janer i Mabel Piérola, que ja vam revisar.

D'aquesta edició destaquen les il·lustracions d'en Francesc Infante. En aquell moment el seu estil encara era figuratiu i utilitzava tècniques tradicionals —podriem dir que el 1986 gairebé totes les tècniques eren tradicionals—. La proposta estètica tenia una clara intenció d'evocar un món passat que potser ara anomenariem retro o victorià, amb marcs i posats fotogràfics. No per casualitat es va dibuixar al costat de Moravia com a fotògraf a la portadella.


La impressió en blanc i negre sobre un paper de no massa qualitat no poden dissimular el treball d'Infante en el control de la gama de grisos, més tenint en compte la difícil tècnica de l'aiguada.
Les imatges són resoltes amb gran qualitat tècnica i conserven una atmòsfera molt personal que aporta consistència a la lectura i dónen un aire documental i evocador.



Els editors recomanaven aquest llibre per a infants a partir d'11 anys i per a adults.


+info
Alberto Moravia
Francesc Infante

SaveSave

dimecres, 22 de març de 2017

Give us rain, de Robert Graves


'Give us Rain, Rain,' said the bean and the pea,
'Not so much Sun,
Not so much Sun.'
But the Sun smiles bravely and encouragingly,
And no rain falls and no waters run.

'Give us Peace, Peace,' said the peoples oppressed,
'Not so many Flags,
Not so many Flags.'
But the Flags fly and the Drums beat, denying rest,
And the children starve, they shiver in rags. 




Dibuix per al poema de Robert Graves (1895-1985), que va baixar a les boires del passat per tal de disseccionar amb precisió els origens del llenguatge poètic i els de la mateixa humanitat.

dijous, 16 de març de 2017

Els tres animals a Synusia


Dissabte 18 a les 12 h, Els tres animals seran a la llibreria Synusia amb tothom que hi vulgui participar d'una bona estona. Com sempre hi serem amb en Pep i amb el personal "synusieru" a un espai molt especial.

+info
Synusia

divendres, 3 de març de 2017

Els tres animals a Cerdanyola del Vallès


Dissabte 2 de març a les 12h ens veiem a la Biblioteca Central de Cerdanyola, de la ma de la llibreria Lilliput, Takatuka i amb en Pep Molist, per veure com s'ho fa la Mercè Roureda per entendre's amb "Els tres animals".


+info

Biblioteca Central de Cerdanyola del Vallès
Llibreria Lilliput
Pep Molist
Els tres animals
Takatuka

dijous, 26 de gener de 2017

El palau de vidre


Text: Gabriel Janer Manila. 
Il·lustracions: Mabel Piérola
Publicat per Aliorna (Jove)
Direcció editorial: Ramon Besora 
Primera Edició, 1989.
Títol original: El palau de vidre
Traducció al castellà d'Angelina Gatell
96 pàg.

En Sulayman és un príncep perdut i solitari al seu palau de vidre. La seva cort s'en riu d'ell i ningú li té respecte. Quan se n'adona que no és cap autoritat toca fons i l'envaeixen els dubtes. Necessita recordar com va marxar de Montverd, el seu regne, i el camí que el va dur a aquest lloc hostil. Recorda que té la missió de rescatar la princesa Poniegú, raptada pel vent del desert; si ho acaba aconseguint tot anirà una mica millor.

El palau d'en Sulayman no és exactament un palau. Això és el que el lector va desxifrant tan aviat com comença a comprendre la situació. A mesura que la història avança i la realitat queda al descobert, creix la crueltat del relat. És el drama de les persones que fugen de la seva terra quan la guerra no els deixa cap altra opció i també el d'arribar a una nova terra que els ignora.

La narració de Gabriel Janer Manila explica la tragèdia amb un llenguatge realista i al mateix temps profundament poètic, fent d'en Sulayman un Quixot contemporani i qüestionant la veracitat de la realitat davant de la fantasia, quan aquesta és la única manera de mantenir-se viu amb dignitat. Com diu l'epíleg: "No saps que només és mentida allò que no emana del somni?".

La Mabel Piérola va utilitzar la duresa i el traç trencat de la tinta manipulada amb aiguarràs i llana per encaixar les escenes, sempre entre la realitat i la imaginació, amb composicions trencades i expressions i personatges aspres. És un dels primers llibres de la Mabel i sobre el procés del llibre comenta: «En Gabriel diu l'important entre línies, són les "entrelínies" el que jo l'il·lustro».





Aliorna, editorial que va haver de tancar poc després de la publicació d'aquest llibre, va arriscar amb aquest i altres títols. Se n'ha parlat molt de l'equilibri entre la sostenibilitat econòmica dels projectes editorials en els que la qualitat o la innovació són prioritaris. Han passat 28 anys de la publicació d'El palau de vidre i sembla difícil trobar una editorial disposada o que tingui el suport necessari per oferir als joves textos d'aquestes característiques. El "triomf" d'Aliorna va ser el llegat del seu catàleg malgrat la fallida econòmica que va acabar amb ella. Posteriorment el seu editor, Ramon Besora,  amb llarga experiència com a docent, va trobar els mecanismes per engegar Aura comunicació i per confeccionar un nou catàleg de qualitat i inspirador per al món editorial independent i més compromès. Per en Besora: "tota innovació porta implícita una dosi de risc i si no estem disposats a arriscar, mai innovarem".



+info

Gabriel Janer Manila En aquest enllaç podeu trobar també un resum de l'argument d'El palau de vidre i algunes propostes didàctiques sobre el text.

Mabel Piérola En aquest altre enllaç podeu veure l'animació del seu conte No sé, premi internacional Fundación SM, del 1996, realitzat per Vincenzo Gioanola.

dijous, 15 de desembre de 2016

Per nadal, un moviment tranquil



De les coses bones de les festes nadalenques, cadascú sap les seves.
Però generalment sembla que sempre ens passa una mica el mateix: venen les presses injustificades, els regals innecessaris, els dies estranys i tot passa volant…

Qui vulgui uns dies de pausa que aixequi el dit!

El sr. Fou espera regalar-vos un moment —molt breu— de calma en moviment.




De las cosas buenas que nos trae la época navideña, cada uno se sabe las suyas.
Pero en general parece que nos pasa siempre igual: vienen las prisas injustificadas, los regalos inncesarios, los días extraños y todo pasa volando…

¡Quien quiera unos días de pausa, que levante el dedo!

El Sr. Fou espera regalaros un momentito —muy breve— de calma en movimiento.